EDUCACIÓ DE CINE - PRESENTACIÓ

El cine i les emocions. Una eina de caràcter educatiu per a mares, pares, educadors i educadores.

Una de les simbiosis més estretes de les quals es produeixen entre ciència i art és les que trobem entre el cinema i la psicologia. Des de la psicologia és cada vegada major l'interès que desperta l'efecte que els continguts del cinema tenen sobre l'individu i la societat en el seu conjunt. De la mateixa manera, des de sempre, el cinema, com no podia ser d'una altra manera, retrata la realitat dels seus personatges atenent principalment al seu calat psicològic.

Quan mirem un quadre o una escultura sabem en tot moment que això no és real; en canvi, quan en una sala de cinema contemplem una pel·lícula... Si ens detenim a pensar, òbviament som conscients que estem asseguts en una butaca observant una sèrie d'imatges projectades en un teló però: per què plorem al cinema? per què ens espantem davant un film de terror? per què se'ns estarrufa la pell? per què canvia el nostre ritme cardíac? Perquè per a una part de la nostra ment en aquest moment el que està passant en la pantalla és real. La càmera de cinema està dissenyada intentant imitar el funcionament de l'ull humà. La càmera percep com els nostres ulls.

Des de fa més d'un segle, el cinema ha estat un dels grans remeis populars contra l'estrès acumulat durant la setmana i l'apatia dels diumenges; però el cinema, a part de fer-nos passar una bona estona, pot ser també una eina de primer ordre per ajudar-nos a superar certes situacions de bloqueig o també per aportar-nos certa inspiració davant determinades situacions com pot ser, en aquest cas, el que ens ocupa i al qual prestarem més atenció des de la reflexió i el debat: l’educació. Per aquest motiu, deixarem obertes dues preguntes principals: Ens pot ajudar el cinema a ser millors ciutadans i ciutadanes?, pot ser el cinema una bona eina per transmetre determinats valors i principis als nens i nenes i als i les joves?

Posem en marxa aquesta proposta educativa des de la idea de ressaltar aspectes vinculats a l’impacte emocional que ens proporciona el món del cinema. És a dir, l’impacte que les imatges i les paraules provoquen en tots nosaltres. Hem de ser conscients que el cinema no és un manual de vida, però sí un reflex d’ella. Sovint moltes seqüències i diàlegs retornen d’una forma tossuda i constant al nostre cervell després de sortir de la sala de cinema o bé després d’ apagar el televisor. És a dir, poden arribar a ser una constant font d’inspiració per a prendre decisions.

Es tracta de comentaris i observacions que semblen senzills però que no se li havia acudit a ningú fins aquell moment, com els millors invents i per aquest motiu, funcionen per a donar respostes i pistes a qualsevol situació de la vida. Al recordar-les, simplifiquem i expliquem els nostres conflictes i inclús ens poden fer arribar a sentir-nos millor. Extretes del seu context poden arribar a funcionar com a “píndoles d’educació” que poden ser aptes, en aquest cas, per a millorar els nostres valors i principis.

En aquests moments, que podem gaudir de milers de pel·lícules des de casa, el setè art pot ser una solució ideal per sacsejar-nos l’esgotament vital, aïllar-nos del soroll del món, somriure, plorar, reflexionar aprendre a solucionar els nostres problemes i, sobre tot, aprendre a ser millors persones i poder transmetre principis i valors.

Encetem, a partir d’avui un recorregut per un bon grapat de pel·lícules que ens aportaran, a través dels seus personatges tota una sèrie d’emocions vitals enfocades a fomentar valors i principis que han de servir de guia, i que poden ser de força utilitat pensant, sobre tot, en el context de l’educació infantil i juvenil. Interioritzar aquests valors i principis pot ser una fórmula efectiva per fer front, i per què no, per desterrar formes de violència com el racisme, la intolerància i l’assetjament escolar, que poden posar en perill la convivència en els centres educatius i altres espais de relació.

“Matar a un ruiseñor”

Quina serà la primera pel·lícula que proposarem la setmana vinent des d’aquesta pàgina? Sens dubte una aposta segura: “Matar a un ruiseñor”, una joia cinematogràfica dirigida per Robert Mulligan l’any 1962 que ens aportarà fonaments i elements que tenen a veure amb l’educació, la tolerància, la solidaritat, l’empatia, el fet de ser pacients i el de “ser capaços de posar-nos en les sabates dels altres...” Veure aquí



Article de Daniel Fernández