dilluns, 19 de novembre de 2018

ESPAI DE LLIURE CIRCULACIÓ - FREE AMBIENTS


PRESENTACIÓ

Us presentem tot seguit una breu exposició sobre la prova pilot: “Espai de Lliure Circulació” que hem engegat durant aquest primer trimestre del curs 2018/19 al Centre Obert Les Corts-Sants de Barcelona.

Aquesta proposta d’iniciativa pedagògica començà a gestar-se durant el passat curs, arran de les diverses reunions d’equip educatiu on, de mica en mica, va anar apareixent la idea de poder comprovar in situ l’establiment d’una proposta diferent d’activitats obertes a tots els grups d’edat i que permetés que els infants i joves poguessin participar de manera lliure i autoregulada en diverses propostes educatives i lúdiques als diferents espais del centre més enllà de la proposta habitual de cada un dels grups d’edat, afavorint així el ventall de possibilitats i promovent la lliure circulació i la lliure elecció per part dels infants durant el seu esdevenir a les dinàmiques de les tardes al Centre Obert. Val a dir que el funcionament ordinari d’aquest i d’altres centres de tipologia semblant es basa en una dinàmica i unes activitats concretes i tancades per a cada grup d’edat. Actualment al nostre Centre Obert hi han establerts quatre grups d’edat: els «Petits», infants que cursen Educació Infantil; els «Mitjans», que cursen primer, segon i tercer de Primària; els «Grans», que cursen quart, cinquè i sisè de Primària; i els «Adolescents» que cursen la E.S.O..

JUSTIFICACIÓ

Des de fa ja uns quants cursos lectius, diverses i cada cop més nombroses iniciatives pedagògiques tant de l’àmbit públic (CEIP El Martinet, CEIP Dels Encants, CEIP Congrés Indians, entre d’altres) com del àmbit alternatiu (Espai AIGUA, La Caseta, entre d’altres) estan introduint moments en les seves dinàmiques de treball els anomenats “Espais de Lliure Circulació” basats en les noves tendències educatives que aposten per un tipus d’educació “activa” envers d’altres conceptes educatius d’arrel més tradicional. La idea principal és la de promoure l’autoregulació en l’infant per tal de garantir, afavorir i maximitzar les seves potencialitats de desenvolupament i d’aprenentatge. A més, s’aposta també per oferir aquestes propostes als diferents grups d’edat de manera oberta, de manera que els infants poden compartir l’activitat i interaccionar amb d’altres infants d’edats i graus maduratius diferents, enriquint així les seves possibilitats de relació, vincle i col·laboració, en front del context de l’aula tradicional que segrega els infants quasi exclusivament per la edat concreta d’aquests.

L’educació activa beu de les fonts de les noves pedagogies, de les pedagogies alternatives així com de l’esperit de “L’Educació Lliure” i centrada en l’infant, en els processos educatius i emocionals i no tant en els objectius o en l’assoliment de resultats acadèmics.

Per tal de poder establir un espai adequat i afavoridor d’aquest tipus de dinàmiques podríem definir de manera teòrica tres preceptes bàsics que han de poder donar-se en aquest context: un entorn preparat; un ambient relaxat i l’activitat espontània dels infants:

  1. Entorn preparat: Les diferents propostes educatives i lúdiques han de estar ben organitzades, delimitades, amb els materials adequats i han de ser suficientment enriquidores i atractives pels infants així com adaptades a diferents rangs d’edat i de maduració;
  2. Ambient relaxat: Una de les funcions principals de l’educador/ora és la de promoure i vetllar per aconseguir i mantenir en tot moment un ambient relaxat, segur i respectuós envers els infants, els adults, els materials i l’espai. L’educador/ora és doncs una part activa i essencial dins de la configuració de la proposta, de la dinàmica existent entre els infants i en la cura de l’espai i de l’ambient general de treball i d’interacció
  3. Activitat espontània: L’infant ha de poder moure’s amb llibertat, ha de poder decidir en tot moment l’activitat o dinàmica a la que vol participar i decidir en quin moment retirar-se o simplement convertir-se en observador. L’infant ha de tenir clares quines són les normes de funcionament de cada espai i cada activitat i així poder adaptar-se correctament a allò que se li demana.

DINÀMICA

La dinàmica proposada, doncs, consistirà en obrir les diferents aules i espais del Centre Obert i oferir diferents propostes d’activitat i joc obertes a tothom que vulgui participar. Els infants tindran la possibilitat durant tota aquesta estona de poder anar movent-se lliurement pels diversos espais i decidir en tot moment a quina activitat o proposta volen participar i durant el temps que cada infant necessiti, és a dir, seran propostes completament optatives, obertes i adaptades segons els diferents rangs d’edat i a les característiques dels participants.

El rol de l’educador/ora tindrà doncs algunes modificacions ja que esdevindrà durant aquesta estona l’adult responsable d’un espai i d’una sèrie d’activitats i no tant el referent exclusiu d’un grup concret d’edat. L’educador/ora esdevindrà més com un “acompanyant” de l’activitat espontània dels infants, dirigirà l’activitat i hi establirà els límits envers les normes de funcionament així com envers la conducta dels infants.


OBJECTIUS

Definim a continuació un seguit d’objectius pedagògics d’aquesta proposta:

  • - Afavorir l’autoregulació de l’activitat de l’infant;
  • - Ampliar el ventall d’activitats i propostes educatives i lúdiques;
  • - Afavorir l’autoconsciència de necessitats i de motivacions per part de l’infant;
  • - Permetre el contacte i la interacció entre infants de diverses edats i graus maduratius;
  • - Afavorir l’activitat espontània de l’infant;
  • - Crear un ambient obert, amable, acollidor, ric en propostes, alegre i dinàmic, que afavoreixi la lliure expressió de la necessitat i de les característiques de cada infant;
  • - A nivell d’equip educatiu, participar d’una proposta comuna i paral·lela, que afavoreixi el vincle i l’enriquiment pedagògic, professional i personal.

CALENDARITZACIÓ

Per dur a terme aquesta prova pilot s’ha establert aquest primer trimestre del curs d’enguany, el curs 2018 - 19. L’horari escollit serà entre les 18h i les 19.30h/20h (segons l’horari habitual de cada grup d’edat), un cop acabin els moments del berenar de cadascun dels grups, moment en que s’explicarà als infants la idea general de la proposta així com les normes de funcionament.

El calendari de sessions proposat és el de realitzar dues proves mensuals en dies consecutius, els primers dilluns i dimarts dels mesos d’octubre, novembre i desembre, per tal de que tots els grups d’infants hi puguin participar, degut a que el Centre Obert funciona amb dos grups d’infants per marge d’edat i que assisteixen els dilluns i dimecres per una banda i els dimarts i dijous per l’altra.


AVALUACIÓ

Per tal d’avaluar aquesta prova pilot i estudiar-ne la possible implantació de manera més o menys regular o puntual dins de la proposta de programació d’activitats del Centre Obert, establirem per una banda una reunió d’equip juntament amb direcció i coordinació durant cada una de les setmanes d’intervenció, per valorar-ne i ajustar-ne el seu funcionament, així com una reunió final cap a mitjans del mes de desembre per poder valorar de manera global aquesta prova pilot i decidir la viabilitat o no d’introduir-la de cara a la programació d’activitats del segon i tercer trimestre de curs, i cursos posteriors.


Durant la primera prova pilot, duta a terme a inicis d’aquest mes d’octubre, hem pogut observar diversos aspectes que destaquem a continuació:

- Autoregulació de cada infant i dinàmica. Hi ha una clara distensió i motivació tan per part dels infants, el grup i l’equip educatiu, ja que tots els infants escullen el temps i l'activitat que volen fer en cada moment, pel que es manifesta una autoregulació que facilita l'autonomia de cadascú. Cada activitat es va alternant amb infants que estan especialment motivats per la proposta educativa i lúdica, degut a que no s'han d'aconseguir uns objectius referits de cara a la tasca o l’activitat.

- Gràcies a aquesta motivació, els límits i les normes de cada activitat/joc/dinàmica són acceptats de bon grat. La motivació facilita l'autoregulació, i l'autoregulació facilita la motivació. Es dóna sovint que quan a un infant se li indica que no pot participar d'una activitat, per la seva actitud o no complir les normes, ho accepta més fàcilment i gestiona la seva frustració i el seu aprenentatge amb més eficàcia.

- Tots els infants sense consideració de l'edat interactuen, i es donen dinàmiques d'aprenentatge i de relació molt beneficioses per a tothom.

- Es promou la creativitat de l’equip educatiu i dels propis infants. A cada proposta mensual pensem en diferents activitats entre tot l'equip, i més endavant proposarem un procés participatiu per a que els propis infants proposin activitats.

- S'aprofita més el temps i els recursos. Donada l'alta motivació i participació, els infants es mostren més actius en la seva activitat, ja sigui participant directament o observant l’activitat dels altres.

- L'element sorpresa d’aquesta proposta de lliure circulació genera en els infants molta expectació i en promou l’alta participació. Els infants es mostren expectants per provar i participar en totes les propostes, a l'estil d'una gimcana, o enfocar-se totalment en aquelles que tenen un interès o incentiu especial.

- L’equip educatiu observa i participa de dinàmiques diferents del seu grup d'edat tancat i ordinari. Cada educadora/or reconeix i aprèn d'altres formes de relació del seu propi grup, observa dinàmiques d'interacció dels infants que n’és tutor, tenint més registres pel seu treball educatiu, tutorial i de seguiment individual.

- L’equip educatiu s'ocupa d'atendre l'espai i de cuidar l'activitat, en comptes del grup concret, doncs la motivació i autoregulació fan la resta. Es dediquen a que l'activitat funcioni i es respectin les normes, de manera que està atent a la necessitat que emergeix en cada moment i pot donar-li resposta. Això facilita una fluïdesa constant i una atenció especial fruit de la presència de l'educadora/or, generant una dinàmica pedagògica i d’acompanyament de l’infant molt enriquidora.

- Tots el feedback rebut per part dels infants va ser excel•lent, i totes i tots demanaven fer-ho més sovint.

La nostra valoració actual és que l’establiment d’aquesta proposta de lliure circulació de manera periòdica amplia i enriqueix diverses qüestions de la dinàmica pedagògica i tutorial del nostre centre, i que les activitats i dinàmiques obertes i per ambients complementen i potencien les propostes pròpies i ordinàries del Centre Obert.


Article de: Aitor Irayzoz Monera, Coordinador i coreferent educatiu. Jonàs Gnana, Director del Centre Obert Les Corts.


divendres, 14 de setembre de 2018

HOMES, ESTEM ESPERANT LA VOSTRA REVOLUCIÓ

Fa ja alguns anys que el meu fill, un nen fantàstic que ara té 13 anys, em va demanar que no li fes un petó a la porta de l’escola, una petició nova per a mi i que no m’havia fet mai la seva germana, més gran.

Mosquejada i preocupada vaig comentar la situació amb altres mares, essent la resposta: “és clar...el “meu” també... és que van de “machitos”. Per les més veteranes (mares d’un segon nen) aquesta qüestió ja no era nova. Fer notar que la conversa era amb mares, no pares... semblava que a ells no els era estrany això de deixar de fer-se petons i passar a acomiadar-se amb un “Adéu xaval!”, acompanyat d’un copet a l’esquena, a modus d’introducció en els costums del que suposa ser un home.

Al llarg dels anys s’han succeït més i diferents situacions amb el mateix fons: no expressar afecte, emocions o vulnerabilitat en públic.

Molt preocupant. Tot plegat, junt amb el coneixement que m’aporta de la meva activitat professional, en el meu cap em donava voltes una pregunta: què passa amb els homes?

Per altra banda, per fi fa unes setmanes em vaig poder acabar lectures pendents: els llibres de Rebecca Solnit i Octavio Salazar; les vacances són fantàstiques per trobar aquests moments de lectures pendents. Absolutament recomanables, imprescindibles.

Les lectures em confirmen la meva preocupació: parlem d’igualtat, parlem de gènere i, gairebé sempre posant el focus en les dones i nenes: no tenim referents, el sostre de vidre, els estereotips, el síndrome de l’abella reina... hem estudiat, anomenat i quantificat la desigualtat sempre amb cara de dona. És normal. Som les dones qui patim la desigualtat i són ells qui gaudeixen dels privilegis que els atorga la desigualtat. En tot cas, les dones som l’etern subjecte.

Diu Solnit, i sóc conscient que pot sonar molt dur:

“ser home s’ha identificat, en varis estudis, com un factor de risc per al comportament criminal violent, igual que l’exposició al tabac al néixer, els progenitors antisocials...”

Durant aquestes dècades de treball per la igualtat s’ha posat el focus en la societat, les empreses, associacions professionals, l’educació (aquest última molt menys del que cal) i les pròpies dones. Però, què passa amb els homes? Com em deia un amic “les dones volen homes que encara no existeixen. Els homes, dones que ja no existeixen”. Vaja, que anem a diferents velocitats.

Cert que qüestionar com i què suposa ser home va acompanyat de prendre consciència dels privilegis dels que s’està gaudint només pel fet de ser home. Ser un “nou home” suposa renunciar als avantatges que no són meritocràtics i, que dit sigui de pas, situen a les dones en situació de desigualtat. Tanmateix també suposa guanyar llibertat per mostrar emocions, per tenir cura de les persones que estimes, per compartir i desenvolupar-se en diferents àmbits de la vida.

És molt urgent que els nostres fills tinguin referents de nous homes. És urgent ensenyar a qüestionar als nostres fills per què es comporten o se senten obligats a comportar-se així, a qüestionar el mandat de gènere i a esdevenir els nous homes que necessita una societat equilibrada.

Necessitem homes, joves i nens lliures. Vull que el meu fill sigui lliure. El meu fill necessita referents de nous homes, que reflexionin i reinventin la masculinitat.

Sortiu i feu la vostra feina. Comenceu la revolució masculina que necessitem les dones, la societat i els futurs homes.



Article de Mar Gaya.
Consultora especialista en igualtat i diversitat en les organizacions.


dimecres, 5 de setembre de 2018

COM AFRONTEM EL PRIMER DIA D’ESCOLA

El primer dia que els infants van a l’escola sol ser un dia important per tota la família. Ens agradaria compartir amb vosaltres algun “truc” per que aquest moment sigui el menys dramàtic possible.

  1. Realment és un dia especial, però si nosaltres els adults no parem de repetir-ho a la nena o el nen i parlar-ne amb tothom, a més a més d’especial també l’estem convertint en diferent, i allò diferent sovint genera por. Així doncs el nostre consell és: parlem-ne, però evitem convertir-ho en el centre de les nostres vides durant tota la setmana, segurament a la nostra vida estan passant més coses a part de començar l’escola, gaudim-ne!
  2. Comença l’escola, però no som una expedició preparant el nostre primer ascens a l’Everest! Cal tenir el material preparat, però evitem convertir el menjador o l’habitació del “nou escolar” en el campament base per enfilar el darrer tram del cim. El nostre consell és: preparem tot el material que ens han demanat a l’escola juntament amb la nena o el nen el cap de setmana o la tarda abans de començar l’escola. Fem-ho junts!
  3. Les nostres expectatives sovint poden ser terrorífiques pels més menuts. Passar-nos tot el dia dient a la criatura quanta sort té per que farà molts amiguets i amiguetes noves, aprendrà cançons i farà moltes feinetes, la senyoreta serà molt guapa i molt bona doncs potser és elevar molt les expectatives i fins i tot pot arribar a crear un estat de ansietat en el petit. El nostre consell: parlem amb naturalitat de l’escola i de tot el que allà trobarem sense afegir massa judicis de valor.
  4. Arriba el dia “D”... segurament tenim el cor totalment encongit i ens sentim la pitjor mare o pare del món per deixar el nostre gran tresor en aquell lloc nou i desconegut, però hem de fer el possible per que aquest moment sigui el més natural possible. El nostre consell: no eternitzem l’acomiadament, si no fem mai abraçades de dos minuts tampoc cal fer-la avui per primer cop.
  5. La veritat sempre per endavant... és a dir no cal que diguem que tornarem de seguida si no és veritat, és molt millor un missatge com “tornaré d’aquí una estona i llavors m’expliques tot el que has fet”
En definitiva, les mares i els pares probablement tenim por i ens sentim malament, però estem segurs que deixem als nostres nens i nenes en mans de professionals que estimen la seva feina i als infants. Les mestres, educadores i educadors, estan preparats per acompanyar de la millor manera els infants en aquesta nova descoberta que estan a punt de fer. Intentem no transmetre la nostra por als nostres fills i filles, ni el primer dia d’escola ni mai.



Article de Judit Feixa

Entrades populars