Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ADOLESCÈNCIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ADOLESCÈNCIA. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de novembre del 2018

ESPAI DE LLIURE CIRCULACIÓ - FREE AMBIENTS


PRESENTACIÓ

Us presentem tot seguit una breu exposició sobre la prova pilot: “Espai de Lliure Circulació” que hem engegat durant aquest primer trimestre del curs 2018/19 al Centre Obert Les Corts-Sants de Barcelona.

Aquesta proposta d’iniciativa pedagògica començà a gestar-se durant el passat curs, arran de les diverses reunions d’equip educatiu on, de mica en mica, va anar apareixent la idea de poder comprovar in situ l’establiment d’una proposta diferent d’activitats obertes a tots els grups d’edat i que permetés que els infants i joves poguessin participar de manera lliure i autoregulada en diverses propostes educatives i lúdiques als diferents espais del centre més enllà de la proposta habitual de cada un dels grups d’edat, afavorint així el ventall de possibilitats i promovent la lliure circulació i la lliure elecció per part dels infants durant el seu esdevenir a les dinàmiques de les tardes al Centre Obert. Val a dir que el funcionament ordinari d’aquest i d’altres centres de tipologia semblant es basa en una dinàmica i unes activitats concretes i tancades per a cada grup d’edat. Actualment al nostre Centre Obert hi han establerts quatre grups d’edat: els «Petits», infants que cursen Educació Infantil; els «Mitjans», que cursen primer, segon i tercer de Primària; els «Grans», que cursen quart, cinquè i sisè de Primària; i els «Adolescents» que cursen la E.S.O..

JUSTIFICACIÓ

Des de fa ja uns quants cursos lectius, diverses i cada cop més nombroses iniciatives pedagògiques tant de l’àmbit públic (CEIP El Martinet, CEIP Dels Encants, CEIP Congrés Indians, entre d’altres) com del àmbit alternatiu (Espai AIGUA, La Caseta, entre d’altres) estan introduint moments en les seves dinàmiques de treball els anomenats “Espais de Lliure Circulació” basats en les noves tendències educatives que aposten per un tipus d’educació “activa” envers d’altres conceptes educatius d’arrel més tradicional. La idea principal és la de promoure l’autoregulació en l’infant per tal de garantir, afavorir i maximitzar les seves potencialitats de desenvolupament i d’aprenentatge. A més, s’aposta també per oferir aquestes propostes als diferents grups d’edat de manera oberta, de manera que els infants poden compartir l’activitat i interaccionar amb d’altres infants d’edats i graus maduratius diferents, enriquint així les seves possibilitats de relació, vincle i col·laboració, en front del context de l’aula tradicional que segrega els infants quasi exclusivament per la edat concreta d’aquests.

L’educació activa beu de les fonts de les noves pedagogies, de les pedagogies alternatives així com de l’esperit de “L’Educació Lliure” i centrada en l’infant, en els processos educatius i emocionals i no tant en els objectius o en l’assoliment de resultats acadèmics.

Per tal de poder establir un espai adequat i afavoridor d’aquest tipus de dinàmiques podríem definir de manera teòrica tres preceptes bàsics que han de poder donar-se en aquest context: un entorn preparat; un ambient relaxat i l’activitat espontània dels infants:

  1. Entorn preparat: Les diferents propostes educatives i lúdiques han de estar ben organitzades, delimitades, amb els materials adequats i han de ser suficientment enriquidores i atractives pels infants així com adaptades a diferents rangs d’edat i de maduració;
  2. Ambient relaxat: Una de les funcions principals de l’educador/ora és la de promoure i vetllar per aconseguir i mantenir en tot moment un ambient relaxat, segur i respectuós envers els infants, els adults, els materials i l’espai. L’educador/ora és doncs una part activa i essencial dins de la configuració de la proposta, de la dinàmica existent entre els infants i en la cura de l’espai i de l’ambient general de treball i d’interacció
  3. Activitat espontània: L’infant ha de poder moure’s amb llibertat, ha de poder decidir en tot moment l’activitat o dinàmica a la que vol participar i decidir en quin moment retirar-se o simplement convertir-se en observador. L’infant ha de tenir clares quines són les normes de funcionament de cada espai i cada activitat i així poder adaptar-se correctament a allò que se li demana.

DINÀMICA

La dinàmica proposada, doncs, consistirà en obrir les diferents aules i espais del Centre Obert i oferir diferents propostes d’activitat i joc obertes a tothom que vulgui participar. Els infants tindran la possibilitat durant tota aquesta estona de poder anar movent-se lliurement pels diversos espais i decidir en tot moment a quina activitat o proposta volen participar i durant el temps que cada infant necessiti, és a dir, seran propostes completament optatives, obertes i adaptades segons els diferents rangs d’edat i a les característiques dels participants.

El rol de l’educador/ora tindrà doncs algunes modificacions ja que esdevindrà durant aquesta estona l’adult responsable d’un espai i d’una sèrie d’activitats i no tant el referent exclusiu d’un grup concret d’edat. L’educador/ora esdevindrà més com un “acompanyant” de l’activitat espontània dels infants, dirigirà l’activitat i hi establirà els límits envers les normes de funcionament així com envers la conducta dels infants.


OBJECTIUS

Definim a continuació un seguit d’objectius pedagògics d’aquesta proposta:

  • - Afavorir l’autoregulació de l’activitat de l’infant;
  • - Ampliar el ventall d’activitats i propostes educatives i lúdiques;
  • - Afavorir l’autoconsciència de necessitats i de motivacions per part de l’infant;
  • - Permetre el contacte i la interacció entre infants de diverses edats i graus maduratius;
  • - Afavorir l’activitat espontània de l’infant;
  • - Crear un ambient obert, amable, acollidor, ric en propostes, alegre i dinàmic, que afavoreixi la lliure expressió de la necessitat i de les característiques de cada infant;
  • - A nivell d’equip educatiu, participar d’una proposta comuna i paral·lela, que afavoreixi el vincle i l’enriquiment pedagògic, professional i personal.

CALENDARITZACIÓ

Per dur a terme aquesta prova pilot s’ha establert aquest primer trimestre del curs d’enguany, el curs 2018 - 19. L’horari escollit serà entre les 18h i les 19.30h/20h (segons l’horari habitual de cada grup d’edat), un cop acabin els moments del berenar de cadascun dels grups, moment en que s’explicarà als infants la idea general de la proposta així com les normes de funcionament.

El calendari de sessions proposat és el de realitzar dues proves mensuals en dies consecutius, els primers dilluns i dimarts dels mesos d’octubre, novembre i desembre, per tal de que tots els grups d’infants hi puguin participar, degut a que el Centre Obert funciona amb dos grups d’infants per marge d’edat i que assisteixen els dilluns i dimecres per una banda i els dimarts i dijous per l’altra.


AVALUACIÓ

Per tal d’avaluar aquesta prova pilot i estudiar-ne la possible implantació de manera més o menys regular o puntual dins de la proposta de programació d’activitats del Centre Obert, establirem per una banda una reunió d’equip juntament amb direcció i coordinació durant cada una de les setmanes d’intervenció, per valorar-ne i ajustar-ne el seu funcionament, així com una reunió final cap a mitjans del mes de desembre per poder valorar de manera global aquesta prova pilot i decidir la viabilitat o no d’introduir-la de cara a la programació d’activitats del segon i tercer trimestre de curs, i cursos posteriors.


Durant la primera prova pilot, duta a terme a inicis d’aquest mes d’octubre, hem pogut observar diversos aspectes que destaquem a continuació:

- Autoregulació de cada infant i dinàmica. Hi ha una clara distensió i motivació tan per part dels infants, el grup i l’equip educatiu, ja que tots els infants escullen el temps i l'activitat que volen fer en cada moment, pel que es manifesta una autoregulació que facilita l'autonomia de cadascú. Cada activitat es va alternant amb infants que estan especialment motivats per la proposta educativa i lúdica, degut a que no s'han d'aconseguir uns objectius referits de cara a la tasca o l’activitat.

- Gràcies a aquesta motivació, els límits i les normes de cada activitat/joc/dinàmica són acceptats de bon grat. La motivació facilita l'autoregulació, i l'autoregulació facilita la motivació. Es dóna sovint que quan a un infant se li indica que no pot participar d'una activitat, per la seva actitud o no complir les normes, ho accepta més fàcilment i gestiona la seva frustració i el seu aprenentatge amb més eficàcia.

- Tots els infants sense consideració de l'edat interactuen, i es donen dinàmiques d'aprenentatge i de relació molt beneficioses per a tothom.

- Es promou la creativitat de l’equip educatiu i dels propis infants. A cada proposta mensual pensem en diferents activitats entre tot l'equip, i més endavant proposarem un procés participatiu per a que els propis infants proposin activitats.

- S'aprofita més el temps i els recursos. Donada l'alta motivació i participació, els infants es mostren més actius en la seva activitat, ja sigui participant directament o observant l’activitat dels altres.

- L'element sorpresa d’aquesta proposta de lliure circulació genera en els infants molta expectació i en promou l’alta participació. Els infants es mostren expectants per provar i participar en totes les propostes, a l'estil d'una gimcana, o enfocar-se totalment en aquelles que tenen un interès o incentiu especial.

- L’equip educatiu observa i participa de dinàmiques diferents del seu grup d'edat tancat i ordinari. Cada educadora/or reconeix i aprèn d'altres formes de relació del seu propi grup, observa dinàmiques d'interacció dels infants que n’és tutor, tenint més registres pel seu treball educatiu, tutorial i de seguiment individual.

- L’equip educatiu s'ocupa d'atendre l'espai i de cuidar l'activitat, en comptes del grup concret, doncs la motivació i autoregulació fan la resta. Es dediquen a que l'activitat funcioni i es respectin les normes, de manera que està atent a la necessitat que emergeix en cada moment i pot donar-li resposta. Això facilita una fluïdesa constant i una atenció especial fruit de la presència de l'educadora/or, generant una dinàmica pedagògica i d’acompanyament de l’infant molt enriquidora.

- Tots el feedback rebut per part dels infants va ser excel•lent, i totes i tots demanaven fer-ho més sovint.

La nostra valoració actual és que l’establiment d’aquesta proposta de lliure circulació de manera periòdica amplia i enriqueix diverses qüestions de la dinàmica pedagògica i tutorial del nostre centre, i que les activitats i dinàmiques obertes i per ambients complementen i potencien les propostes pròpies i ordinàries del Centre Obert.


Article de: Aitor Irayzoz Monera, Coordinador i coreferent educatiu. Jonàs Gnana, Director del Centre Obert Les Corts.


dimecres, 2 de maig del 2018

PREVENIR EL BULLYING DESDE LA FAMILIA

En 1989, la Convención sobre los derechos del niño fue proclamada y adoptada por la Asamblea General de Naciones Unidas con el objetivo de establecer los derechos de la infancia y mejorar sus condiciones de vida. A su vez, en la convención se indican las obligaciones de los Estados participantes y por tanto de los poderes públicos y la sociedad en su conjunto, incluida la familia y los propios menores, como garantes del respeto de estos derechos y su disfrute por todos los niños y niñas del mundo. En su articulado recoge el derecho de los y las menores a ser protegidas de la violencia y de cualquier forma de maltrato, siendo las personas adultas las responsables de garantizar el cumplimiento de estos derechos.

El bullying o acoso escolar, es aquella violencia que se produce entre iguales de forma intencionada y repetitiva, en el entorno escolar, bien dentro del propio centro, en las actividades extra-escolares o en los alrededores del centro escolar. En ocasiones esta violencia puede producirse en la calle, o desde dispositivos móviles, siempre como consecuencia de las relaciones sociales que se producen en el contexto escolar.

Las agresiones pueden ser verbales ( insultos, motes, desprecios, amenazas, burlas….), físicas ( golpes, empujones, patadas, tirar, quitar o romper las cosas de la otra persona….), sociales (ignorando, humillando, aislando, excluyendo, extorsionando o difundiendo rumores de otro u otra menor) psicológicas (mediante persecución, intimidación, tiranía, chantaje, manipulación y amenazas al otro) o sexuales (burlándose del cuerpo, la intimidad o la orientación sexual del otro, tocando a la persona sin su consentimiento….).

¿Quienes están implicados en el Bullying?

Siempre que nos encontramos ante una situación de bullying hay menores con conductas antisociales que de forma reiterada agraden a otros compañeros y compañeras y otros menores que son víctimas de las conductas de los y las agresoras. En ambos casos nos encontramos que las consecuencias de las agresiones traerán repercusiones negativas para la vida de estos menores. Por ello es muy importante que padres y madres podamos actuar en el contexto familiar frente al bullying tanto si nuestros hijos y/o hijas son agresores, victimas o espectadores de la situación.

¿Cómo evitamos el Bullying?

La mejor manera de evitar conductas de acoso escolar es mediante la prevención de las mismas. No solo es una cuestión del entorno escolar, el profesorado y el alumnado, también debemos implicarnos en casa, porque afecta a toda la familia. Para ello, podemos seguir una serie de pautas y recomendaciones que previenen estas conductas de acoso, educando a nuestros hijos en la cultura de la NO-VIOLENCIA. 

  1. Educando en valores, como el respeto, la tolerancia, la comprensión y la compasión. Ayudará a prevenir que nuestros hijos e hijas puedan agredir a sus iguales y en el caso de recibir agresiones no crean que eso es normal, que se lo merecen o que son responsables de la situación.  
  2. Interesándonos por las relaciones sociales de nuestras hijas y nuestros hijos y enseñándoles a establecer relaciones positivas con los demás, siempre en condiciones de igualdad. Para ello conviene preguntarle cómo se tratan entre compañeros y compañeras de clase, interesándonos por conocer sus amistades o invitándolos a casa. También es importante implicarnos en la comunidad escolar desde bien pequeños, los encuentros, las salidas, las vacaciones, con la familia extendida, con nuestro entorno, con la vecindad... 
  3. Respetando a nuestras hijas e hijos tal y como son evitando las comparaciones con familiares u otras personas de su entorno. Las personas somos como somos y queremos que los demás aprueben nuestra forma de ser, lo que genera confianza en uno mismo. Así favorecemos la aceptación personal frente a las exigencias sociales. 
  4. Potenciando la autoestima, dándoles seguridad en lo que hacen, reforzando su motivación y fomentando el autocontrol. Permitir que nuestros hijos e hijas se enfrenten a situaciones difíciles e intenten resolverlas por sí mismos fomentamos su autonomía, autoestima y seguridad. 
  5. Ayudando a desarrollar su capacidad para entender a los demás. Cada persona es diferente, por ello no debemos descalificar a otras personas, así ayudamos a nuestros hijos e hijas a aceptar la diferencia y entender que cada uno hace las cosas como ha aprendido a hacerlas, incluso la persona acosadora. 
  6. Proporcionando modelos de comportamiento positivos y fomentando un ambiente en el que imperen unas buenas relaciones familiares. Esto no quiere decir que no se discuta sino que las discusiones se deben resolver de forma amigable, mediante el diálogo y la negociación, nunca mediante la violencia. 
  7. Fomentando una buena comunicación que inspire un clima de confianza y de escucha, en el que les ayudemos a identificar lo que sienten y a afrontar emocionalmente las situaciones que viven, escuchando sus opiniones y potenciando la reflexión como forma de encontrar soluciones para sus problemas. 
  8. Definiendo clara y consistentemente, las normas que deben seguir y los límites en el comportamiento. Se debe argumentar y dar las explicaciones necesarias, hasta estar seguros de que entienden las normas y lo que pueden hacer y lo que no deben hacer. A medida que crezcan revisaremos y negociaremos las posibles modificaciones de esos límites.
  9. Y sobre todo, conviene hablar del bullying para que nuestros niños y niñas estén preparados si se encuentran ante una situación de acoso. Explicarles qué actitud debe tomar si un igual les molesta o les intimida. Indicarles que no deben callarse si observan conductas de bullying. Nunca hay que aconsejarles que respondan de forma agresiva o que se venguen de las agresiones, ya que este tipo de acciones suelen empeorar la situación, propiciando más agresiones. Siempre hay que decirles que lo comuniquen a una persona adulta de su confianza para que madres, padres y profesorado podamos intervenir ante la situación de acoso.

Article d'Esther Blanco, psicòloga social.

dilluns, 19 de març del 2018

QUÈ FER DESPRÉS DE L'ESO?


ACOMPANYAR ALS NOSTRES FILLS I FILLES EN LA IMPORTANT DECISIÓ UN COP ACABEN L'ESO

LA RECEPTA EN 6 PASSOS

Ara que els nostres fills i filles estan acabant 4t d’ESO s’acosten preinscripcions escolars. No tenim fórmules màgiques, però els passos que considerem més destacables d’aquesta recepta són:

  1. Mirar-nos a nosaltres mateixos per ser conscients dels nostres prejudicis, projeccions i frustracions; i vetllar per minimitzar el seu impacte en la presa de decisions dels nostres fills i filles.
  2. Escoltar amb els 5 sentits (o 6), llegim entre línies i entenent que els nostres fills es troben en plena adolescència, que és una etapa molt intensa, molt turbulenta, durant la qual els “toca” prendre la seva “primera gran decisió”.
  3. Els i les joves són els protagonistes de la decisió, hem d’ajudar-los a tocar de peus a terra, i a conèixer-se a si mateixos. Recordem factors personals: personalitat, interessos, valors, habilitats i capacitats.
  4. Observar també l’entorn professional, que els joves tenen molt idealitzat i molt llunyà. Prendre consciència que el món professional que trobem avui no és el mateix que es trobaran els nostres fills i filles quan acabin la seva etapa formativa i comencin a desenvolupar-se en el món laboral. En la societat del coneixement adquireixen més valor les competències professionals i la capacitat d’adaptació al canvi.
  5. L'oferta formativa varia en funció dels interessos de l’alumne, per això existeixen tantes passarel·les que faciliten i multipliquen els itineraris. L’etapa formativa post obligatòria tot just comença però no s’acabarà, sinó que li caldrà formar-se al llarg de tota la vida.
  6. El paper de les famílies és el de xarxa de suport, perquè necessiten decidir en llibertat (sense pressionar, sense guiar ni empènyer) i amb seguretat (sabent que tenir més informació ens fa prendre millors decisions, però tot i així, els interessos de les persones canvien amb el pas del temps i potser ens cal desfer camí per tornar-ho a reemprendre...) Però passi el que passi, la família estarà allà.
L'important és ser-hi presents.



Article de Diana Perea

Coordinadora de projectes d'orientació acadèmica.

Entrades populars