ESPAI DE LLIURE CIRCULACIÓ - FREE AMBIENTS

PRESENTACIÓ

Us presentem tot seguit una breu exposició sobre la prova pilot: “Espai de Lliure Circulació” que hem engegat durant aquest primer trimestre del curs 2018/19 al Centre Obert Les Corts-Sants de Barcelona.

Aquesta proposta d’iniciativa pedagògica començà a gestar-se durant el passat curs, arran de les diverses reunions d’equip educatiu on, de mica en mica, va anar apareixent la idea de poder comprovar in situ l’establiment d’una proposta diferent d’activitats obertes a tots els grups d’edat i que permetés que els infants i joves poguessin participar de manera lliure i autoregulada en diverses propostes educatives i lúdiques als diferents espais del centre més enllà de la proposta habitual de cada un dels grups d’edat, afavorint així el ventall de possibilitats i promovent la lliure circulació i la lliure elecció per part dels infants durant el seu esdevenir a les dinàmiques de les tardes al Centre Obert. Val a dir que el funcionament ordinari d’aquest i d’altres centres de tipologia semblant es basa en una dinàmica i unes activitats concretes i tancades per a cada grup d’edat. Actualment al nostre Centre Obert hi han establerts quatre grups d’edat: els «Petits», infants que cursen Educació Infantil; els «Mitjans», que cursen primer, segon i tercer de Primària; els «Grans», que cursen quart, cinquè i sisè de Primària; i els «Adolescents» que cursen la E.S.O..

JUSTIFICACIÓ

Des de fa ja uns quants cursos lectius, diverses i cada cop més nombroses iniciatives pedagògiques tant de l’àmbit públic (CEIP El Martinet, CEIP Dels Encants, CEIP Congrés Indians, entre d’altres) com del àmbit alternatiu (Espai AIGUA, La Caseta, entre d’altres) estan introduint moments en les seves dinàmiques de treball els anomenats “Espais de Lliure Circulació” basats en les noves tendències educatives que aposten per un tipus d’educació “activa” envers d’altres conceptes educatius d’arrel més tradicional. La idea principal és la de promoure l’autoregulació en l’infant per tal de garantir, afavorir i maximitzar les seves potencialitats de desenvolupament i d’aprenentatge. A més, s’aposta també per oferir aquestes propostes als diferents grups d’edat de manera oberta, de manera que els infants poden compartir l’activitat i interaccionar amb d’altres infants d’edats i graus maduratius diferents, enriquint així les seves possibilitats de relació, vincle i col·laboració, en front del context de l’aula tradicional que segrega els infants quasi exclusivament per la edat concreta d’aquests.

L’educació activa beu de les fonts de les noves pedagogies, de les pedagogies alternatives així com de l’esperit de “L’Educació Lliure” i centrada en l’infant, en els processos educatius i emocionals i no tant en els objectius o en l’assoliment de resultats acadèmics.

Per tal de poder establir un espai adequat i afavoridor d’aquest tipus de dinàmiques podríem definir de manera teòrica tres preceptes bàsics que han de poder donar-se en aquest context: un entorn preparat; un ambient relaxat i l’activitat espontània dels infants:

1. Entorn preparat: Les diferents propostes educatives i lúdiques han de estar ben organitzades, delimitades, amb els materials adequats i han de ser suficientment enriquidores i atractives pels infants així com adaptades a diferents rangs d’edat i de maduració;
2. Ambient relaxat: Una de les funcions principals de l’educador/ora és la de promoure i vetllar per aconseguir i mantenir en tot moment un ambient relaxat, segur i respectuós envers els infants, els adults, els materials i l’espai. L’educador/ora és doncs una part activa i essencial dins de la configuració de la proposta, de la dinàmica existent entre els infants i en la cura de l’espai i de l’ambient general de treball i d’interacció
3. Activitat espontània: L’infant ha de poder moure’s amb llibertat, ha de poder decidir en tot moment l’activitat o dinàmica a la que vol participar i decidir en quin moment retirar-se o simplement convertir-se en observador. L’infant ha de tenir clares quines són les normes de funcionament de cada espai i cada activitat i així poder adaptar-se correctament a allò que se li demana.

DINÀMICA

La dinàmica proposada, doncs, consistirà en obrir les diferents aules i espais del Centre Obert i oferir diferents propostes d’activitat i joc obertes a tothom que vulgui participar. Els infants tindran la possibilitat durant tota aquesta estona de poder anar movent-se lliurement pels diversos espais i decidir en tot moment a quina activitat o proposta volen participar i durant el temps que cada infant necessiti, és a dir, seran propostes completament optatives, obertes i adaptades segons els diferents rangs d’edat i a les característiques dels participants.

El rol de l’educador/ora tindrà doncs algunes modificacions ja que esdevindrà durant aquesta estona l’adult responsable d’un espai i d’una sèrie d’activitats i no tant el referent exclusiu d’un grup concret d’edat. L’educador/ora esdevindrà més com un “acompanyant” de l’activitat espontània dels infants, dirigirà l’activitat i hi establirà els límits envers les normes de funcionament així com envers la conducta dels infants.

OBJECTIUS

Definim a continuació un seguit d’objectius pedagògics d’aquesta proposta:

• - Afavorir l’autoregulació de l’activitat de l’infant;
• - Ampliar el ventall d’activitats i propostes educatives i lúdiques;
• - Afavorir l’autoconsciència de necessitats i de motivacions per part de l’infant;
• - Permetre el contacte i la interacció entre infants de diverses edats i graus maduratius;
• - Afavorir l’activitat espontània de l’infant;
• - Crear un ambient obert, amable, acollidor, ric en propostes, alegre i dinàmic, que afavoreixi la lliure expressió de la necessitat i de les característiques de cada infant;
• - A nivell d’equip educatiu, participar d’una proposta comuna i paral·lela, que afavoreixi el vincle i l’enriquiment pedagògic, professional i personal.

CALENDARITZACIÓ

Per dur a terme aquesta prova pilot s’ha establert aquest primer trimestre del curs d’enguany, el curs 2018 - 19. L’horari escollit serà entre les 18h i les 19.30h/20h (segons l’horari habitual de cada grup d’edat), un cop acabin els moments del berenar de cadascun dels grups, moment en que s’explicarà als infants la idea general de la proposta així com les normes de funcionament.

El calendari de sessions proposat és el de realitzar dues proves mensuals en dies consecutius, els primers dilluns i dimarts dels mesos d’octubre, novembre i desembre, per tal de que tots els grups d’infants hi puguin participar, degut a que el Centre Obert funciona amb dos grups d’infants per marge d’edat i que assisteixen els dilluns i dimecres per una banda i els dimarts i dijous per l’altra.

AVALUACIÓ

Per tal d’avaluar aquesta prova pilot i estudiar-ne la possible implantació de manera més o menys regular o puntual dins de la proposta de programació d’activitats del Centre Obert, establirem per una banda una reunió d’equip juntament amb direcció i coordinació durant cada una de les setmanes d’intervenció, per valorar-ne i ajustar-ne el seu funcionament, així com una reunió final cap a mitjans del mes de desembre per poder valorar de manera global aquesta prova pilot i decidir la viabilitat o no d’introduir-la de cara a la programació d’activitats del segon i tercer trimestre de curs, i cursos posteriors.
 

Durant la primera prova pilot, duta a terme a inicis d’aquest mes d’octubre, hem pogut observar diversos aspectes que destaquem a continuació:

- Autoregulació de cada infant i dinàmica. Hi ha una clara distensió i motivació tan per part dels infants, el grup i l’equip educatiu, ja que tots els infants escullen el temps i l'activitat que volen fer en cada moment, pel que es manifesta una autoregulació que facilita l'autonomia de cadascú. Cada activitat es va alternant amb infants que estan especialment motivats per la proposta educativa i lúdica, degut a que no s'han d'aconseguir uns objectius referits de cara a la tasca o l’activitat.

- Gràcies a aquesta motivació, els límits i les normes de cada activitat/joc/dinàmica són acceptats de bon grat. La motivació facilita l'autoregulació, i l'autoregulació facilita la motivació. Es dóna sovint que quan a un infant se li indica que no pot participar d'una activitat, per la seva actitud o no complir les normes, ho accepta més fàcilment i gestiona la seva frustració i el seu aprenentatge amb més eficàcia.

- Tots els infants sense consideració de l'edat interactuen, i es donen dinàmiques d'aprenentatge i de relació molt beneficioses per a tothom.

- Es promou la creativitat de l’equip educatiu i dels propis infants. A cada proposta mensual pensem en diferents activitats entre tot l'equip, i més endavant proposarem un procés participatiu per a que els propis infants proposin activitats.

- S'aprofita més el temps i els recursos. Donada l'alta motivació i participació, els infants es mostren més actius en la seva activitat, ja sigui participant directament o observant l’activitat dels altres.

- L'element sorpresa d’aquesta proposta de lliure circulació genera en els infants molta expectació i en promou l’alta participació. Els infants es mostren expectants per provar i participar en totes les propostes, a l'estil d'una gimcana, o enfocar-se totalment en aquelles que tenen un interès o incentiu especial.

- L’equip educatiu observa i participa de dinàmiques diferents del seu grup d'edat tancat i ordinari. Cada educadora/or reconeix i aprèn d'altres formes de relació del seu propi grup, observa dinàmiques d'interacció dels infants que n’és tutor, tenint més registres pel seu treball educatiu, tutorial i de seguiment individual.

- L’equip educatiu s'ocupa d'atendre l'espai i de cuidar l'activitat, en comptes del grup concret, doncs la motivació i autoregulació fan la resta. Es dediquen a que l'activitat funcioni i es respectin les normes, de manera que està atent a la necessitat que emergeix en cada moment i pot donar-li resposta. Això facilita una fluïdesa constant i una atenció especial fruit de la presència de l'educadora/or, generant una dinàmica pedagògica i d’acompanyament de l’infant molt enriquidora.

- Tots el feedback rebut per part dels infants va ser excel•lent, i totes i tots demanaven fer-ho més sovint.

La nostra valoració actual és que l’establiment d’aquesta proposta de lliure circulació de manera periòdica amplia i enriqueix diverses qüestions de la dinàmica pedagògica i tutorial del nostre centre, i que les activitats i dinàmiques obertes i per ambients complementen i potencien les propostes pròpies i ordinàries del Centre Obert.


Article de: Aitor Irayzoz Monera, Coordinador i coreferent educatiu. Jonàs Gnana, Director del Centre Obert Les Corts.


Follow @GrupIP

HOMES, ESTEM ESPERANT LA VOSTRA REVOLUCIÓ

Fa ja alguns anys que el meu fill, un nen fantàstic que ara té 13 anys, em va demanar que no li fes un petó a la porta de l’escola, una petició nova per a mi i que no m’havia fet mai la seva germana, més gran.

Mosquejada i preocupada vaig comentar la situació amb altres mares, essent la resposta: “és clar...el “meu” també... és que van de “machitos”. Per les més veteranes (mares d’un segon nen) aquesta qüestió ja no era nova. Fer notar que la conversa era amb mares, no pares... semblava que a ells no els era estrany això de deixar de fer-se petons i passar a acomiadar-se amb un “Adéu xaval!”, acompanyat d’un copet a l’esquena, a modus d’introducció en els costums del que suposa ser un home.

Al llarg dels anys s’han succeït més i diferents situacions amb el mateix fons: no expressar afecte, emocions o vulnerabilitat en públic.

Molt preocupant. Tot plegat, junt amb el coneixement que m’aporta de la meva activitat professional, en el meu cap em donava voltes una pregunta: què passa amb els homes?

Per altra banda, per fi fa unes setmanes em vaig poder acabar lectures pendents: els llibres de Rebecca Solnit i Octavio Salazar; les vacances són fantàstiques per trobar aquests moments de lectures pendents. Absolutament recomanables, imprescindibles.

Les lectures em confirmen la meva preocupació: parlem d’igualtat, parlem de gènere i, gairebé sempre posant el focus en les dones i nenes: no tenim referents, el sostre de vidre, els estereotips, el síndrome de l’abella reina... hem estudiat, anomenat i quantificat la desigualtat sempre amb cara de dona. És normal. Som les dones qui patim la desigualtat i són ells qui gaudeixen dels privilegis que els atorga la desigualtat. En tot cas, les dones som l’etern subjecte.

Diu Solnit, i sóc conscient que pot sonar molt dur:

“ser home s’ha identificat, en varis estudis, com un factor de risc per al comportament criminal violent, igual que l’exposició al tabac al néixer, els progenitors antisocials...”

Durant aquestes dècades de treball per la igualtat s’ha posat el focus en la societat, les empreses, associacions professionals, l’educació (aquest última molt menys del que cal) i les pròpies dones. Però, què passa amb els homes? Com em deia un amic “les dones volen homes que encara no existeixen. Els homes, dones que ja no existeixen”. Vaja, que anem a diferents velocitats.

Cert que qüestionar com i què suposa ser home va acompanyat de prendre consciència dels privilegis dels que s’està gaudint només pel fet de ser home. Ser un “nou home” suposa renunciar als avantatges que no són meritocràtics i, que dit sigui de pas, situen a les dones en situació de desigualtat. Tanmateix també suposa guanyar llibertat per mostrar emocions, per tenir cura de les persones que estimes, per compartir i desenvolupar-se en diferents àmbits de la vida.

És molt urgent que els nostres fills tinguin referents de nous homes. És urgent ensenyar a qüestionar als nostres fills per què es comporten o se senten obligats a comportar-se així, a qüestionar el mandat de gènere i a esdevenir els nous homes que necessita una societat equilibrada.

Necessitem homes, joves i nens lliures. Vull que el meu fill sigui lliure. El meu fill necessita referents de nous homes, que reflexionin i reinventin la masculinitat.

Sortiu i feu la vostra feina. Comenceu la revolució masculina que necessitem les dones, la societat i els futurs homes.

Article de Mar Gaya.
Consultora especialista en igualtat i diversitat en les organizacions.

Follow @GrupIP

COM AFRONTEM EL PRIMER DIA D’ESCOLA

El primer dia que els infants van a l’escola sol ser un dia important per tota la família. Ens agradaria compartir amb vosaltres algun “truc” per que aquest moment sigui el menys dramàtic possible.

1. Realment és un dia especial, però si nosaltres els adults no parem de repetir-ho a la nena o el nen i parlar-ne amb tothom, a més a més d’especial també l’estem convertint en diferent, i allò diferent sovint genera por. Així doncs el nostre consell és: parlem-ne, però evitem convertir-ho en el centre de les nostres vides durant tota la setmana, segurament a la nostra vida estan passant més coses a part de començar l’escola, gaudim-ne!
2. Comença l’escola, però no som una expedició preparant el nostre primer ascens a l’Everest! Cal tenir el material preparat, però evitem convertir el menjador o l’habitació del “nou escolar” en el campament base per enfilar el darrer tram del cim. El nostre consell és: preparem tot el material que ens han demanat a l’escola juntament amb la nena o el nen el cap de setmana o la tarda abans de començar l’escola. Fem-ho junts!
3. Les nostres expectatives sovint poden ser terrorífiques pels més menuts. Passar-nos tot el dia dient a la criatura quanta sort té per que farà molts amiguets i amiguetes noves, aprendrà cançons i farà moltes feinetes, la senyoreta serà molt guapa i molt bona doncs potser és elevar molt les expectatives i fins i tot pot arribar a crear un estat de ansietat en el petit. El nostre consell: parlem amb naturalitat de l’escola i de tot el que allà trobarem sense afegir massa judicis de valor.
4. Arriba el dia “D”... segurament tenim el cor totalment encongit i ens sentim la pitjor mare o pare del món per deixar el nostre gran tresor en aquell lloc nou i desconegut, però hem de fer el possible per que aquest moment sigui el més natural possible. El nostre consell: no eternitzem l’acomiadament, si no fem mai abraçades de dos minuts tampoc cal fer-la avui per primer cop.
5. La veritat sempre per endavant... és a dir no cal que diguem que tornarem de seguida si no és veritat, és molt millor un missatge com “tornaré d’aquí una estona i llavors m’expliques tot el que has fet”

En definitiva, les mares i els pares probablement tenim por i ens sentim malament, però estem segurs que deixem als nostres nens i nenes en mans de professionals que estimen la seva feina i als infants. Les mestres, educadores i educadors, estan preparats per acompanyar de la millor manera els infants en aquesta nova descoberta que estan a punt de fer. Intentem no transmetre la nostra por als nostres fills i filles, ni el primer dia d’escola ni mai.

Article de Judit Feixa

Follow @GrupIP

PATERNIDAD Y MATERNIDAD CONSCIENTE

“¿Qué he hecho yo para mejorar como padre/madre?”

Quizá una buena reflexión para comenzar este artículo.

La Paternidad Consciente, o Slow Parenting, es un concepto y un estilo de paternidad acuñado por una enfermera de origen canadiense y de nombre Jean Alice Rowcliffe.

La paternidad consciente se enmarca dentro del movimiento “Slow” (lento), que pretende alertar de los peligros de un contexto social y cultural cada vez más hostil y vertiginoso, abocado a lo efímero, al exceso y a lo superficial; a los resultados por encima de los procesos.

Dicho movimiento promueve una revisión de nuestras prácticas y de nuestra manera de enfocar la vida. De esta manera, se pretende que también la paternidad/maternidad se beneficie de estos nuevos preceptos, y que el cuidado y la crianza de nuestros/as pequeñas se ajusten mejor a lo que necesitan, rebajando nuestro ritmo y poniendo más presencia en dicha labor.

Tomar verdadera consciencia de la enorme (aunque maravillosa) responsabilidad que conlleva la paternidad y la maternidad, nos hará, invariablemente, tomar el camino hacia una más natural, respetuosa, responsable, crítica, positiva y, por qué no, ¡revolucionaria!

Hace ahora ya más de un siglo que Sigmund Freud descubría al mundo el inconsciente como base de las emociones y del pensamiento humanos, centrándose en el individuo aisladamente. Cincuenta años después, otro psicoanalista, John Bowlby, descubría y añadía que la interacción, el vínculo y el apego entre infantes y sus padres y madres tenían un peso inconmensurable en el devenir psicológico de los más pequeños/as. El autor lograba así que, por vez primera, se pusiera un especial énfasis en el componente “relacional” y “de cuidado” entre padres e hijos en la formación de las emociones y de la personalidad. De ahí la importancia de reflexionar sobre la calidad de nuestra labor como padres y madres. Y parece que, en un contexto social tan “abrumador” como el que estamos viviendo actualmente, se exigen precisamente replanteamientos sobre el hecho de ser padres y madres en la linea que propone Rowcliffe y este movimiento.

La paternidad consciente se enmarca perfectamente dentro de un movimiento más genérico como es el relacionado con la “crianza natural”, o respetuosa, o con apego (u otros apellidos), y que alzan como principal estandarte el recuperar los instintos maternales y paternales más humanos y más propios de la especie y de su evolución.

Slow, o lentitud, en el marco que nos ocupa, tiene que ver con rebajar el ritmo de nuestra vida y de las interacciones con nuestros hijos e hijas; con valorar y aprovechar cada momento que pasamos junto a ellos. Pero también tiene un alto componente de concienciación personal y de grupo. Así, el rol parental ha de reconsiderar ciertas actitudes ligadas al contexto social actual en esta nueva era de globalización pero también de deshumanización alarmante.

Desde el punto de vista pedagógico, la paternidad consciente apuesta por un modelo activo y libre de la educación de los niños y niñas. Un modelo que dota al niño/a de una mayor capacidad de decisión, otorgándole un papel más activo, responsable y crítico en su proceso de aprendizaje, a la vez que se ajusta mejor a su desarrollo madurativo individual.

Como sostenía la pedagoga Rebeca Wild, recientemente fallecida, los niños necesitan básicamente un ambiente “relajado” para garantizar el descubrimiento y el aprendizaje, y somos los padres y madres (como también profesionales de la educación) los que hemos de poder garantizar ese tipo de ambiente a nuestros hijos: un ambiente sosegado, sin prisas y sin presiones inútiles.

Este nuevo paradigma educativo basa también gran parte de sus ideas en la estrecha vinculación entre los conceptos (antagónicos pero complementarios) de la libertad y de los límites. La paternidad consciente, en este sentido, apuesta por dotar a los niños y niñas de gran libertad de movimiento, de acción y de pensamiento pero dentro, eso sí, de un marco de límites claros, de seguridad y de respeto; de límites cariñosos a la vez que firmes.

El ser padre/madre consciente en la actualidad nos compromete en nuestra propia reeducación personal, invitándonos a realizar una mirada interna para reconocer y comprobar nuestros propios cimientos, nuestra propia historia como hijos o hijas, nuestras potencialidades y nuestras flaquezas.

La paternidad consciente apuesta así por el sentir, por la enriquecedora transformación personal que puede llegarse a experimentar al ser madre o padre.

Decálogo de la Paternidad/Maternidad Consciente
Basado en “The Slow Parenting Movement”, por J. A. Rowcliffe

1. Usemos menos la tecnología, sobre todo en contacto con nuestros hijos. Descubramos junto a ellos qué puede ofrecernos la naturaleza y qué podemos aprender de ella.
2. Evitemos ser el “amigo/a de nuestros hijos”. Seamos sus padres/madres, por encima de todo. Reflexionemos y ajustemos nuestro rol materno/paterno.
3. Observemos y disfrutemos el crecimiento y el desarrollo de nuestros/as hijos/as. Cada detalle de ese proceso puede ser revelador y maravilloso.
4. Seamos los primeros y principales maestros de nuestros hijos. No obviemos nunca que nuestro papel como padres, nuestras palabras, pero sobre todo nuestros actos, tienen un peso pedagógico inmenso sobre ellos.
5. Respetemos que el juego es el trabajo y cometido de nuestros hijos. A través del juego y de la actividad espontánea el niño aprende cuanto necesita.
6. Hemos dado la vida a nuestros hijos, pero no nos convirtamos en sus vidas. No pretendamos controlar todo aquello que les ocurre, ni les evitemos sentir frustración.
7. Reflexionemos acerca de la estrecha vinculación entre la libertad y los límites que ofrecemos a nuestros hijos, como nuevo paradigma pedagógico.
8. Ajustemos un acompañamiento para nuestros hijos más lento, más sosegado, más paciente, más cercano, más ajustado. En definitiva, más consciente.
9. Entendamos y respetemos que, como núcleo familiar, formamos parte de una tribu, de una comunidad y de una sociedad.
10. Intentemos llevar junto a nuestros hijos una vida tranquila y plácida.

Artículo de Aitor Irayzoz Monera, Coordinador del Centre Obert Les Corts

Follow @GrupIP

PREVENIR EL BULLYING DESDE LA FAMILIA

En 1989, la Convención sobre los derechos del niño fue proclamada y adoptada por la Asamblea General de Naciones Unidas con el objetivo de establecer los derechos de la infancia y mejorar sus condiciones de vida. A su vez, en la convención se indican las obligaciones de los Estados participantes y por tanto de los poderes públicos y la sociedad en su conjunto, incluida la familia y los propios menores, como garantes del respeto de estos derechos y su disfrute por todos los niños y niñas del mundo. En su articulado recoge el derecho de los y las menores a ser protegidas de la violencia y de cualquier forma de maltrato, siendo las personas adultas las responsables de garantizar el cumplimiento de estos derechos.

El bullying o acoso escolar, es aquella violencia que se produce entre iguales de forma intencionada y repetitiva, en el entorno escolar, bien dentro del propio centro, en las actividades extra-escolares o en los alrededores del centro escolar. En ocasiones esta violencia puede producirse en la calle, o desde dispositivos móviles, siempre como consecuencia de las relaciones sociales que se producen en el contexto escolar.

Las agresiones pueden ser verbales ( insultos, motes, desprecios, amenazas, burlas….), físicas ( golpes, empujones, patadas, tirar, quitar o romper las cosas de la otra persona….), sociales (ignorando, humillando, aislando, excluyendo, extorsionando o difundiendo rumores de otro u otra menor) psicológicas (mediante persecución, intimidación, tiranía, chantaje, manipulación y amenazas al otro) o sexuales (burlándose del cuerpo, la intimidad o la orientación sexual del otro, tocando a la persona sin su consentimiento….).

¿Quienes están implicados en el Bullying?

Siempre que nos encontramos ante una situación de bullying hay menores con conductas antisociales que de forma reiterada agraden a otros compañeros y compañeras y otros menores que son víctimas de las conductas de los y las agresoras. En ambos casos nos encontramos que las consecuencias de las agresiones traerán repercusiones negativas para la vida de estos menores. Por ello es muy importante que padres y madres podamos actuar en el contexto familiar frente al bullying tanto si nuestros hijos y/o hijas son agresores, victimas o espectadores de la situación.

¿Cómo evitamos el Bullying?

La mejor manera de evitar conductas de acoso escolar es mediante la prevención de las mismas. No solo es una cuestión del entorno escolar, el profesorado y el alumnado, también debemos implicarnos en casa, porque afecta a toda la familia. Para ello, podemos seguir una serie de pautas y recomendaciones que previenen estas conductas de acoso, educando a nuestros hijos en la cultura de la NO-VIOLENCIA. 

1. Educando en valores, como el respeto, la tolerancia, la comprensión y la compasión. Ayudará a prevenir que nuestros hijos e hijas puedan agredir a sus iguales y en el caso de recibir agresiones no crean que eso es normal, que se lo merecen o que son responsables de la situación.  
2. Interesándonos por las relaciones sociales de nuestras hijas y nuestros hijos y enseñándoles a establecer relaciones positivas con los demás, siempre en condiciones de igualdad. Para ello conviene preguntarle cómo se tratan entre compañeros y compañeras de clase, interesándonos por conocer sus amistades o invitándolos a casa. También es importante implicarnos en la comunidad escolar desde bien pequeños, los encuentros, las salidas, las vacaciones, con la familia extendida, con nuestro entorno, con la vecindad... 
3. Respetando a nuestras hijas e hijos tal y como son evitando las comparaciones con familiares u otras personas de su entorno. Las personas somos como somos y queremos que los demás aprueben nuestra forma de ser, lo que genera confianza en uno mismo. Así favorecemos la aceptación personal frente a las exigencias sociales. 
4. Potenciando la autoestima, dándoles seguridad en lo que hacen, reforzando su motivación y fomentando el autocontrol. Permitir que nuestros hijos e hijas se enfrenten a situaciones difíciles e intenten resolverlas por sí mismos fomentamos su autonomía, autoestima y seguridad. 
5. Ayudando a desarrollar su capacidad para entender a los demás. Cada persona es diferente, por ello no debemos descalificar a otras personas, así ayudamos a nuestros hijos e hijas a aceptar la diferencia y entender que cada uno hace las cosas como ha aprendido a hacerlas, incluso la persona acosadora. 
6. Proporcionando modelos de comportamiento positivos y fomentando un ambiente en el que imperen unas buenas relaciones familiares. Esto no quiere decir que no se discuta sino que las discusiones se deben resolver de forma amigable, mediante el diálogo y la negociación, nunca mediante la violencia. 
   
7. Fomentando una buena comunicación que inspire un clima de confianza y de escucha, en el que les ayudemos a identificar lo que sienten y a afrontar emocionalmente las situaciones que viven, escuchando sus opiniones y potenciando la reflexión como forma de encontrar soluciones para sus problemas. 
8. Definiendo clara y consistentemente, las normas que deben seguir y los límites en el comportamiento. Se debe argumentar y dar las explicaciones necesarias, hasta estar seguros de que entienden las normas y lo que pueden hacer y lo que no deben hacer. A medida que crezcan revisaremos y negociaremos las posibles modificaciones de esos límites.
9. Y sobre todo, conviene hablar del bullying para que nuestros niños y niñas estén preparados si se encuentran ante una situación de acoso. Explicarles qué actitud debe tomar si un igual les molesta o les intimida. Indicarles que no deben callarse si observan conductas de bullying. Nunca hay que aconsejarles que respondan de forma agresiva o que se venguen de las agresiones, ya que este tipo de acciones suelen empeorar la situación, propiciando más agresiones. Siempre hay que decirles que lo comuniquen a una persona adulta de su confianza para que madres, padres y profesorado podamos intervenir ante la situación de acoso.

Article d'Esther Blanco, psicòloga social.

Follow @GrupIP

IMPORTÀNCIA 0-3

L’educació infantil de 0-3 anys s’ha convertit en una etapa bàsica en el desenvolupament dels infants de cara al seu futur, sent una guia, cuidant-los i potenciant al màxim les seves capacitats, acompanyant els seus aprenentatges per aconseguir un desenvolupament global a nivell intel·lectual, afectiu, psicomotriu, social i moral, per aconseguir, d’aquesta manera, persones independents i autònomes, amb llibertat per a desenvolupar-se a la seva vida quotidiana. 

L’etapa educativa de primer cicle és un element necessari en el creixement del nen/a, ja que es treballen tots els àmbits del seu desenvolupament d’una manera lúdica, divertida i motivadora, que té present les seves individualitats, respecta les seves diferències, i contempla com a part imprescindible la participació i implicació del context familiar.

L’escola bressol té com a eix l’infant competent, protagonista actiu i amb curiositat i desitjos d’aprendre; és en aquest sentit que l’escola bressol es configura com un context en el qual s’ofereix als infants un conjunt d’experiències educatives que promouen el desenvolupament i l'aprenentatge.

El 0-3 es configura tenint en compte els principis d’educació inclusiva i coeducadora.

L’infant rep una sèrie de propostes educatives que li ofereixen noves possibilitats en funció de la seva maduresa i evolució per anar creixent com a persona, noves formes de fer, de relacionar-se, d’entendre el món... L’infant és sempre el principal protagonista, el centre de l’activitat, de les rutines i dels hàbits del dia a dia. Des de que entra fins que surt de l’escola, està aprenent, interioritzant coneixement i integrant-los a la seva realitat, desenvolupant un aprenentatge significatiu.

Article de Laura Fernández,
Pedagoga, directora de projectes socioeducatius

Follow @GrupIP

COM PODEM FER PER QUÈ ELS NENS I NENES MENGIN?

Quan parlem de l’alimentació en la primera infància, estem parlant de molt més que del fet biològic d’aportar nutrients al nostre cos. En aquesta etapa de la vida, tota interacció és una font d’aprenentatge que assenta bases pel desenvolupament futur de la persona. L’alimentació dels nens i nenes, és un acte de comunicació, de transmissió d’afecte, d’emocions, un acte de cura i intimitat entre la criatura i l’adult. Val la pena prestar-li especial atenció a l’hora de menjar, tan a casa com a les escoles bressol ja que el menjar és una de les primeres fonts de satisfacció, però també ho pot ser de frustració i de conflicte.

Us volem proposar 5 aspectes que hem de tenir en compte tan a casa com a l’escola bressol a l’hora de menjar:

1. No obligar al nen o nena a menjar. Hem d’oferir però no hem de forçar mai.
2. El menjar ha de ser un moment tranquil. No hem de tenir pressa, ni convertir el moment del menjar en una baralla, ha de ser un moment de gaudir.
3. No a tothom li agrada tot. Hem de respectar els gustos i preferències dels nens i nenes, si algun menjar no li agrada li proposarem de menjar-ne una quantitat petita.
4. L’alimentació ha de ser sana i vairada. No sempre això té per que voler dir elaborada i complicada.
5. No hem de fer servir el menjar com a càstig o premi. Aquest podria ser l’inici d’un problema de relació amb el menjar.

IMPORTANT: El moment de menjar és un espai de clara intencionalitat educativa ja que podem fomentar i treballar un ampli ventall d’aspectes com són l’autonomia, la manipulació d’objectes, psicomotricitat, experimentació de textures, sabors, sensacions tèrmiques, colors i un llarguíssim etcètera. Procurem que el menjar sigui un espai ric en comunicació entre els i les petites i les persones adultes i convidem al nen o nena a participar fent el dinar i el sopar, ja sigui a la cuina, parant la taula, recollint-la... hi ha moltes maneres de compartir aquest moment en la mesura de l’edat i les possibilitats de cada criatura.

Article de Judit Feixa, directora de projectes socioeducatius

Follow @GrupIP