EMPRESES PER LA JUSTÍCIA SOCIAL

De vegades les grans paraules ens cauen al damunt com lloses i ens aclaparen. No sabem què fer-ne, com usar-les, com explicar-les i com defensar-les. Què és la justícia? És un concepte, un principi o un valor? Què vol dir que alguna cosa és social? És un adjectiu que podem usar en qualsevol cas? O l’hem de restringir a projectes molt concrets i definits? I la justícia social? Si no sabem explicar gaire be què és la justícia, com podem saber si, a més, és social o no? 

Potser el secret radica, justament, a baixar els grans conceptes a la nostra quotidianitat. Les reflexions impulsades pels grans pensadors són necessàries, ben segur, però no sempre toquen de peus a terra, i poques vegades s’adapten amb facilitat als entorns més propers. Donar la raó i compartir criteri amb teòrics de referència és, al cap i a la fi, fàcil i poc arriscat. Recomanem un llibre, firmem un manifest, llegim o veiem una entrevista i ens quedem a gust. Té raó, aquesta catedràtica. Ho clava, aquest filòsof. És exactament com ho diu aquesta diputada. Un discurs impecable, una teoria rodona, un raonament perfecte.

Però els grans conceptes cal contrastar-los amb la realitat. La prova definitiva que certifica o posa en evidència la coherència dels qui sempre s’omplen la boca amb la defensa de principis universals és la vida quotidiana. I avui que celebrem el Dia Mundial de la Justícia Social és, potser, un moment ideal per a fer aquest contrast.

Quin és l’entorn i l’activitat a què dediquem més temps i esforços quotidians? La feina, el treball, l’organització per a la qual treballem. Podem defensar i impulsar la justícia social des del nostre entorn laboral i professional? Quina és la manera més adequada de fer-ho? Hi ha algun model d’organització que ho facilita?

Les nostres ocupacions habituals i, tot sovint, l’excés de feina, ens deixen poc espai per a observar l’entorn més immediat i per fixar-nos en la nostra manera de treballar.  I tinc la sensació que els que desenvolupem la nostra activitat professional en el marc de les petites empreses som poc conscients que formem part d’un model d’èxit que porta incorporats de sèrie un seguit de valors que no són evidents per a tothom. I no ho són, entre d’altres coses, perquè nosaltres mateixos no en fem una defensa explícita. Els assumim com a propis de manera gairebé natural, però per aquesta mateixa raó no els expliquem en veu alta, no en fem difusió, no els reivindiquem i no en fem una defensa forta.

Parlem tot sovint de justícia social en àmbits internacionals, remarcant les realitats desfavorides de molts indrets del món que viuen en situacions evidents de desavantatge i que pateixen l’acció devastadora de grans organitzacions, estatals o econòmiques, que avantposen interessos particulars al be comú. Cal fer-ho, no hi ha dubte. Però la manera de combatre aquestes pràctiques és també l’acció més local, en el nostre entorn precís i concret. Crear espais de seguretat i de protecció en els quals la justícia social és un valor assumit és també una manera de defensar-se de l’acció invasiva dels interessos il·legítims, però també una manera de fer créixer, a poc a poc, l’abast de la nostra acció.

Les petites i mitjanes empreses catalanes dedicades als serveis socioculturals o de cultura de proximitat són bons exemples d’aquests espais de seguretat. En les nostres organitzacions prima la relació de proximitat i, per tant, el coneixement detallat de la realitat social. Intervenim en el nostre entorn no només respectant la diversitat sinó realçant el seu valor com a element de riquesa cultural i social. Totes les nostres actuacions s’adapten a la realitat concreta sobre la que treballem i respecten la singularitat de cadascú, ja siguin grups socials o persones individuals.

La justícia té molt a veure amb el coneixement i el respecte de la singularitat, i és social en la mesura que actuem en el marc de la comunitat, respectant-la i activant les seves capacitats col·lectives. Defensem la professionalitat i, per tant, drets i condicions laborals dignes; impulsem la qualitat dels serveis i, per tant, l’atenció singularitzada a cada persona i col·lectiu.

Deia al començament d’aquest escrit que tot sovint ens costa copsar de manera pràctica el significat de determinades paraules i conceptes. Però en un entorn d’activitat econòmica basat en les organitzacions de proximitat i atenció directa a les persones és més fàcil prendre consciència d’aquests significats.

Nosaltres sabem que és de justícia que tots els i les joves tinguin a pocs minuts de casa espais de lleure, serveis per a facilitar les seves opcions educatives i acompanyament professional per iniciar-se en món laboral. Sabem que és de justícia que les inquietuds artístiques de qualsevol ciutadana i ciutadà siguin acollides amb espais i recursos adaptats a l’entorn i a les aspiracions de cadascú. Sabem que és de justícia que els serveis siguin accessibles al marge d’orientacions sexuals, del lloc de naixement, de la seva ideologia o del color de la pell. Sabem que és de justícia garantir quotes de contractació per a col·lectius amb dificultats per accedir al món laboral, i la diversitat és present no només entre els usuaris dels nostres serveis sinó en el propi equip de treball. Sabem que és de justícia que els recursos públics arribin amb la mateixa qualitat als barris de renda alta que a les zones més deprimides. I, de fet, sabem que és de justícia dedicar més esforços a donar suport als que viuen en situació de vulnerabilitat que als que ja disposen d’opcions reals per desenvolupar les seves inquietuds.

Des d’una empresa petita o mitjana arrelada al territori com en les que treballem nosaltres, sabem que no hi ha res més social que adaptar el nostre treball i els serveis que prestem a les circumstàncies i realitats de cadascú. Que viure en comunitat i amb respecte social a tothom implica ser inclusiu i valorar la diversitat. Sabem que l’exercici professional que fem cada dia implica necessàriament facilitar i promoure el treball comunitari, generar llaços entre persones i col·lectius com a iguals, que la discriminació és un mot desterrat de la nostra pràctica quotidiana, i que el vincle amb el nostre entorn passa per la relació directa i irrenunciable amb les persones, d’una en una, de manera personalitzada, i buscant sempre el suport del grup i la comunitat.

Si sabem tot això, de fet, hauríem de saber també que la justícia social forma part de la nostra manera de ser i treballar, de posicionar-nos en l’àmbit dels serveis públics que gestionem, de defensar garanties democràtiques i de participació, i de facilitar a tothom els aprenentatges i les experiències que, sense cap discriminació, han de ser puntal per a l’assoliment dels desitjos de la ciutadania, per a satisfer inquietuds i per cobrir tota mena de necessitats.

Treballar des d’una petita o mitjana empresa catalana, pot ser, també, una bona manera de promoure la justícia social. Cal, però, ser-ne conscients, assumir-ho, i expressar-ho obertament. La justícia social només es defensa i s’assoleix si alcem la nostra veu.

Pep Montes,   
Gerent de l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (Acellec)

Follow @GrupIP