Potser el secret radica, justament, a baixar
els grans conceptes a la nostra quotidianitat. Les reflexions impulsades pels
grans pensadors són necessàries, ben segur, però no sempre toquen de peus a
terra, i poques vegades s’adapten amb facilitat als entorns més propers. Donar
la raó i compartir criteri amb teòrics de referència és, al cap i a la fi,
fàcil i poc arriscat. Recomanem un llibre, firmem un manifest, llegim o veiem
una entrevista i ens quedem a gust. Té raó, aquesta catedràtica. Ho clava,
aquest filòsof. És exactament com ho diu aquesta diputada. Un discurs
impecable, una teoria rodona, un raonament perfecte.
Però els grans conceptes cal contrastar-los
amb la realitat. La prova definitiva que certifica o posa en evidència la
coherència dels qui sempre s’omplen la boca amb la defensa de principis
universals és la vida quotidiana. I avui que celebrem el Dia Mundial de la Justícia
Social és, potser, un moment ideal per a fer aquest contrast.
Quin és l’entorn i l’activitat a què dediquem
més temps i esforços quotidians? La feina, el treball, l’organització per a la
qual treballem. Podem defensar i impulsar la justícia social des del nostre
entorn laboral i professional? Quina és la manera més adequada de fer-ho? Hi ha
algun model d’organització que ho facilita?
Les nostres ocupacions habituals i, tot
sovint, l’excés de feina, ens deixen poc espai per a observar l’entorn més
immediat i per fixar-nos en la nostra manera de treballar. I tinc la sensació que els que desenvolupem
la nostra activitat professional en el marc de les petites empreses som poc
conscients que formem part d’un model d’èxit que porta incorporats de sèrie un
seguit de valors que no són evidents per a tothom. I no ho són, entre d’altres
coses, perquè nosaltres mateixos no en fem una defensa explícita. Els assumim
com a propis de manera gairebé natural, però per aquesta mateixa raó no els
expliquem en veu alta, no en fem difusió, no els reivindiquem i no en fem una
defensa forta.
Parlem tot sovint de justícia social en àmbits
internacionals, remarcant les realitats desfavorides de molts indrets del món
que viuen en situacions evidents de desavantatge i que pateixen l’acció
devastadora de grans organitzacions, estatals o econòmiques, que avantposen
interessos particulars al be comú. Cal fer-ho, no hi ha dubte. Però la manera
de combatre aquestes pràctiques és també l’acció més local, en el nostre entorn
precís i concret. Crear espais de seguretat i de protecció en els quals la justícia
social és un valor assumit és també una manera de defensar-se de l’acció
invasiva dels interessos il·legítims, però també una manera de fer créixer, a
poc a poc, l’abast de la nostra acció.
Les petites i mitjanes empreses catalanes
dedicades als serveis socioculturals o de cultura de proximitat són bons
exemples d’aquests espais de seguretat. En les nostres organitzacions prima la
relació de proximitat i, per tant, el coneixement detallat de la realitat
social. Intervenim en el nostre entorn no només respectant la diversitat sinó
realçant el seu valor com a element de riquesa cultural i social. Totes les
nostres actuacions s’adapten a la realitat concreta sobre la que treballem i
respecten la singularitat de cadascú, ja siguin grups socials o persones
individuals.
La justícia té molt a veure amb el coneixement
i el respecte de la singularitat, i és social en la mesura que actuem en el
marc de la comunitat, respectant-la i activant les seves capacitats
col·lectives. Defensem la professionalitat i, per tant, drets i condicions
laborals dignes; impulsem la qualitat dels serveis i, per tant, l’atenció
singularitzada a cada persona i col·lectiu.
Deia al començament d’aquest escrit que tot
sovint ens costa copsar de manera pràctica el significat de determinades
paraules i conceptes. Però en un entorn d’activitat econòmica basat en les
organitzacions de proximitat i atenció directa a les persones és més fàcil
prendre consciència d’aquests significats.
Nosaltres sabem que és de justícia que tots
els i les joves tinguin a pocs minuts de casa espais de lleure, serveis per a
facilitar les seves opcions educatives i acompanyament professional per
iniciar-se en món laboral. Sabem que és de justícia que les inquietuds
artístiques de qualsevol ciutadana i ciutadà siguin acollides amb espais i recursos
adaptats a l’entorn i a les aspiracions de cadascú. Sabem que és de justícia
que els serveis siguin accessibles al marge d’orientacions sexuals, del lloc de
naixement, de la seva ideologia o del color de la pell. Sabem que és de
justícia garantir quotes de contractació per a col·lectius amb dificultats per
accedir al món laboral, i la diversitat és present no només entre els usuaris
dels nostres serveis sinó en el propi equip de treball. Sabem que és de justícia
que els recursos públics arribin amb la mateixa qualitat als barris de renda
alta que a les zones més deprimides. I, de fet, sabem que és de justícia
dedicar més esforços a donar suport als que viuen en situació de vulnerabilitat
que als que ja disposen d’opcions reals per desenvolupar les seves inquietuds.

Si sabem tot això, de fet, hauríem de saber
també que la justícia social forma part de la nostra manera de ser i treballar,
de posicionar-nos en l’àmbit dels serveis públics que gestionem, de defensar
garanties democràtiques i de participació, i de facilitar a tothom els
aprenentatges i les experiències que, sense cap discriminació, han de ser
puntal per a l’assoliment dels desitjos de la ciutadania, per a satisfer
inquietuds i per cobrir tota mena de necessitats.
Treballar des d’una petita o mitjana empresa
catalana, pot ser, també, una bona manera de promoure la justícia social. Cal,
però, ser-ne conscients, assumir-ho, i expressar-ho obertament. La justícia
social només es defensa i s’assoleix si alcem la nostra veu.
Pep Montes,
Gerent de l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (Acellec)
Gerent de l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (Acellec)
Follow @GrupIP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada